Estàvem esperant l’arribada del setembre amb candeletes. Portàvem tot l’any escoltant aquell casset a totes hores. Ja feia mesos que els posaven per la ràdio, no només a Radio 3 sinó també a Radio-Cadena, la SER o qualsevol emissora amb pretensions de seguir el pols del carrer. Encara no existien les emissores locals de la Llitera. A l’abril havíem anat a fer la mona al pantà de Santa Ana, vessant de Valldellou, una colla mixta i estesa de gent d’Alcampell, Tamarit i Altorricó, i durant tot lo dia entre Manolo Torres i jo no vam deixar de donar-li voltes a la cinta. “No me acaricies el pelo que tengo poco y ninguno de tonto” mentre enceníem lo foc. “Diez mil obreros en paro esperan en la plataforma de suicidio colectivo” mentre li donàvem la volta a la llonganissa. “Tengo un problema sexual, soy una bicicleta” mentre mos banyàvem al tarquim del pantà. “Vives en la casa del misterio y creces con las sombras sobre ti” mentre provàvem infructuoses escaramusses. “Me sueltan mañana pero sé que algún chivato va a tener que correr” mentre recollíem el campament i posàvem la brutícia en bosses de plàstic.