L’associació AGEOMINLIR va organitzar una interessant jornada de dos dies a Benavarri, el 14 i 15 d’octubre passats, en el marc de la reivindicació per la creació d’un Parc Geològic i Miner a la zona de la baixa Ribagorça i la Llitera alta. És la primera jornada científica que s’organitza i va ser inaugurada per l’alcalde de Benavarri, Alfredo Sancho, seguida de parlaments de Josep Maria Mata i de Sebastià Agudo en representació de l’associació d’amics del futur parc.
El plat fort del dissabte 14 d’octubre va ser una excursió geològica al voltant del nucli urbà de Benavarri. El punt de trobada va ser l’alberg situat en l’antic convent de Santa Elena, a la vora de la carretera de Graus. Un lloc recentment restaurat i espai immillorable per a fer-hi actes públics.
Només eixir de l’alberg, entre les lloses de les escales de pujada cap al poble, Sebastià Agudo mos va mostrar una sèrie d’icnofòssils, petjades d’animals prehistòrics fossilitzades. Eren una sèrie de dibuixos entortolligats que corresponien als itineraris d’un eriçó de mar que feia túnels i filtrava terra fa uns quants milions d’anys. Per tota l’escala hi havia una bona quantitat de lloses amb signes similars. Les indagacions que va fer Sebastià Agudo sobre els orígens d’aquelles pedres el van portar a una pedrera d’Areny de Noguera en la que hi ixen moltes restes d’aquell tipus, motiu pel qual els carrers de bona part de la comarca estan plens d’icnofòssils similars. Això vol dir que molt sovent caminem sobre la prehistòria sense ser-ne conscients.
L’itinerari va continuar pel centre urbà de Benavarri. La comitiva, encapçalada pel professor Josep Maria Mata i Perelló, es detenia en determinades parets per analitzar les característiques de les roques i pedres que les formen. El recorregut va passar per davall de les arcades medievals del carrer que porta a la plaça major, des d’on es va continuar cap a la placeta de l’església. Una de les persones de la comitiva, nativa de Benavarri, va explicar que les pedres de la façana es van extreure de l’antiga muralla i de l’interior del castell, i va lamentar que malgrat el seu aspecte imponent, la teulada de l’església encara siga d’uralita.
L’itinerari va continuar amunt fins arribar al castell, al que no s’hi va poder entrar per manca de temps. Tot i això, des de dalt hi havia una bona vista de tota la redolada i es va aprofitar per a observar diversos punts d’interès geològic, turons i serres, valls i cursos d’aigua. Una de les zones de més interès van ser les serres calcàries situades al nord, així com alguns “paleocanals” del propi turó del castell (tamé anomenats “rasclets”), que són erosions de la pedra calcària, precursors de possibles futures dolines.
La comitiva va baixar del turó del castell per la part del darrera i es va dirigir cap a una zona d’horts de les afores. Era un espai urbanitzat des de temps antics, dissenyat per aprofitar els corriols d’aigua dels dipòsits de més a munt. Des d’allà es va poder observar el barranc del nord del lloc, que la gent autòctona coneix com el “barranc de les cadolles”, i que abans tenia dos preses molt antigues que servien per a regar una extensa zona d’horta. El curs d’aigua baixa de la zona de l’ermita de Sant Medard, situada un parell de quilòmetres més amunt, per la carretera de Llagüarres.
Des d’allà, l’itinerari va seguir fins a un pou de gel d’enormes dimensions i en molt bon estat de conservació, que va estar en funcionament durant segles i va ser recentment restaurat per l’Ajuntament amb molt d’encert. Fins i tot s’hi han instal·lat una panells bilingües que expliquen el funcionament de la indústria del gel. Curiosament, els textos en català estan escrits en el dialecte baix-ribagorçà propi de la zona, un altre encert.
L’excursió va passar per la vora del dipòsit d’aigua de boca de Benavarri, situat a la part més alta del lloc (amb molt bones vistes), i després va baixar per la carretera fins arribar a una font que ara estava seca. La perllongada manca de pluja fa que la majoria dels aqüífers estiguen sota mínims. Es va continuar cap al barranc que envolta la població pel sud. Una zona que en temps anteriors havia sigut també d’horta, ara majoritàriament abandonada, amb carrerons de murs de pedra molt antics. Allà hi havia una espectacular font (ara sense aigua) amb un disseny arquitectònic clàssic propi dels llibres d’història de l’art.
L’excursió va aturar-se en un lloc, a la vora de la carretera, on hi havia uns estrats geològics molt ben definits, amb una roca sedimentària al damunt i amb un paleocanal molt visible. El professor Josep Maria Mata va explicar que a la part inferior dels paleocanals s’hi acostumen a generar alguns minerals metàl·lics, compostos de coure o manganès, que podrien ser els llocs d’on treien els metalls la gent de l’edat del bronze de la comarca. Una mica més avall hi havia un gran aljub (també arquitectònicament monumental) i més enllà el llavador municipal, ara en desús, però encara sencer i ben conservat. Des d’allà, la comitiva va fer camí cap a l’alberg de l’inici del trajecte, que estava a tocar, tancant així un excepcional itinerari circular.
La jornada va continuar a la tarda amb sengles conferències d’Eugenio Monesma (sobre trulls rupestres de la zona) i d’Antoni Lacasa (sobre fòssils), i es va tancar amb un taller de reconeixement de fòssils que va gaudir de molta expectació.
L’endemà, lo diumenge 15 d’octubre, la jornada va continuar amb noves conferències que van aportar dades d’indubtable valor científic per a conèixer a fons la zona. Pel matí van ser tres xerrades consecutives, totes més que interessants. La primera la va fer Blai Montserrat, expert fotògraf subaquàtic, que va mostrar una llarga sèrie d’imatges obtingudes a les masses d’aigua de la zona, com els estanys d’Estanya o els embassaments de Canelles i de Santa Anna. Vam poder conèixer de primera mà totes les formes de vida que s’han detectat en aquells ecosistemes subaquàtics, en els que hi ha fins i tot meduses (de mides modestes, això sí).
La segona xerrada la va fer Joan Pallisé i mos va ensenyar també una sèrie d’imatges d’animals que viuen dins les cavitats, coves i avencs de la zona del futur parc geològic i miner. Va ser tamé una veritable lliçó per aprendre a valorar tota mena de cuques (principalment escarabats, però també muricecs i altres animalons) que viuen a dins de les coves. Després, va tancar el matí Josep Maria Mata amb una conferència sobre el concepte de riscos geològics, que va fer replantejar molts dels supòsits des dels que tendim a interpretar la natura i les nostres relacions amb ella.
Per la tarda, Josep Maria Màsich va parlar sobre l’aqüífer subterrani de l’àrea de Benavarri, explicant-ne la seua hidrogeologia típica d’un sistema kàrstic carbonatat; i Sebastià Agudo va fer una intervenció sobre el valuós patrimoni de la sal (geològic, arquitectònic, antropològic, etc.) que hi ha a l’àrea del futur parc geològic i miner. Hi ha importants restes arqueològiques d’antics salinars a diferents indrets, com ara Peralta, Calassanç, Casserres, Castellonroi, etc. La jornada va finalitzar amb un últim taller de reconeixement de roques i minerals de l’entorn de Benavarri.
En definitiva, un cap de setmana intens i ple d’aprenentatges de la mà de persones molt expertes i amb una envejable habilitat per a transmetre els seus coneixements a un públic divers i heterogeni, que va omplir la majoria de les activitats. Cal reconèixer l’excel·lent labor que està fent l’associació AGEMINLIR per a promoure el coneixement de la zona i reivindicar-ne el seu valor. Els moviments socials organitzats ja hi són, i en tots els actes que s’organitzen la població respon de manera molt activa. Només caldria un suport més decidit de les institucions per a que el futur parc acabe per fer-se realitat. Esperem veure-ho en un temps breu.
Les jornades que es feien en dos localitats diferents Alcampell i Benavarri, van començar el 4 i 5 d’octubre a Alcampell.
