Chiriveta, un llibre geològic de l’evolució del Montsec

L’inici d’aquest itinerari cal fer-lo per les inmediacions del poble de Chiriveta, just a la sortida del lloc, just on hi ha un cartell explicatiu. Tot seguit, caldrà iniciar el recorregut baixant cap a Font de Chiriveta. En aquest indret hi ha una surgència d’aigua, una font. Aquesta és relaciona, possiblement amb una fractura que afecta als materials cenozoics de l’Eocè.

Seguim pel camí que es dirigeix cap el Sud, cap als paratges on hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Congost i després cap a la Torre del Castell de Chiriveta. Hi anirem pujant suaument. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a la parada anterior (però sovint, els hem vist recoberts per materials detrítics recents, de l’Holocè).

Per d’altra banda, en tot aquest recorregut, mirant cap a l’Est, podem gaudir molt bé, dels afloraments dels materials cenozoics de l’altra banda del riu. Així, veurem espacialment els materials que hem vist aquí, els de la Formació Castissent, amb gresos i calcolutites groguenques, sota del poble de Castissent.

Ara anem cap a ponent, a pujar cap a la propera torre del Castell de Chiriveta. En aquest trajecte, hem trobat, fonamentalment, afloraments dels materials carbonatats de l’Eocè Inferior, de l’Ilerdià. Aquests són els materials que apareixen ara, al indret per on fem aquesta aturada. Des d’aquí, es pot gaudir d’un bon lloc d’observació de l’Ermita de la Mare de Deu del congost, on hem fet la parada anterior. Es pot veure com aquela es troba situada sobre l’aflorament de les calcàries eocèniques. Per d’altra banda, des d’aquest lloc es pot tindre una bona observació de la vall de la Noguera Ribagorçana.

Continuant cap a ponent i pujant cap a l’indret on hi ha la Torre del Castell de Chiriveta.

En aquest trajecte, hem anat trobant, en tot el trajecte, nivells de calcàries cenozoiques, les quals pertanyen a l´Eocè Inferior, concretament a l´Ilerdià. Es tracta de nivells de calcàries amb alveolines que pertanyen a la Formació Àger o Formació Cadí. Aquestes són les calcàries que apareixen també a l´indret per on fem aquesta aturada. Ara, en arribar a aquest indret, podem gaudir de la vista del Congost de Mont – Rebei,

Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, cap a l´Est, podem tindre una bona observació dels materials mesozoics i cenozoics que afloren a l´altra banda del riu. Així, cap el Sud afloren els materials grisencs i rogencs del Garumnià, veient-se a l’horitzó la població d´Alsamora, sobre aquests materials. Tanmateix, a l’horitzó es pot veure el Castell de Montllobar.

Cal baixar quasi 45 metres de desnivell, per tal d´arribar a un collet d´on surt el camí que baixa cap el barranc de Literà / Lliterà i cap al camí de la Feixa. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels nivells carbonatats cenozoics de l´Eocè Inferior, de l´Ilerdià. Es tracta de nivells de calcàries amb alveolines. Aquests són també els materials que apareixen a l´indret de la parada.

Per d’altra banda, més al Sud d´aquests materials, ja es veu el Congost de Mont-Rebei per on afloren els materials del Cretàcic Superior, que es troben situats per sota dels anteriors; així es veuen els materials carbonatats del Campanià i els gresos carbonatats del Maastrichtià. Tanmateix, i més lluny, dintre del congost, es fan palesos els materials carbonatats del Santonià.

A partir d’ara, ens caldrà anar cap al Nord, pel camí que des del Castell es dirigeix cap el poble. Aquí, podem fer una bona observació de les cases, de la pedra seca utilitzada per les tanques dels carrers. També, podem fer una bona observació del Congost de Mont-Rebei, que se aprecia bé, mirant cap al Sud. Seguim cap al Nord, apropant-nos cada vegada més al poble, més amunt, després de deixar per l’esquerra el camí de Montgai.

Finalment, en relació a aquests camins, cal dir que constitueixen un patrimoni molt important, tant històric (en funció de la importància històrica dels camins de la transhumància), com geològica i minera (per la utilització dels materials, extrets a les proximitats).

Hem continuat trobant afloraments dels materials que hem vist a la parada anterior; això es, els nivells de calcolutites i gresos grisencs de la Formació Montllobar, del Cusià. Hem vist que els gresos carbonatats s’han emprat per fer les parets de pedra seca, dels marges del camí. Igualment, s’han emprat per fer construccions annexes al camí, per d’altra banda, hem passat pel costat d`una antiga explotació d’aquests materials, d’un antic llossar.

Emprenem el darrer recorregut, amb la intenció d’arribar fins al lloc de Chiriveta, on finalitzarem aquest itinerari.