Albelda entre yesos, crestas y el riego

Share on facebook
Share on twitter
Share on email

Albelda, entre dos tierras

El pasado sábado día 21 de agosto se realizó una excursión por la zona de Albelda, organizada por los Amigos del Parque Geológico y Minero de La Litera y La Ribagorza.

Fue un recorrido circular en el que contamos con las explicaciones del geólogo Josep Maria Mata Perelló.

La excursión comenzó con la visita a unos antiguos hornos de yeso que fueron explotados hace años.

A continuación, nos dirigimos a unas fuentes que se encuentran en las Gesas y que todavía están activas, conocidas como La Font de les Grades que dona l’aigua a la Rambla, La Font del Fossar y La Font de les Gorgues. En esta última pudimos ver las ruinas de dos antiguas colmenas, una construida con yeso y la otra con piedra seca.

A través de un sendero por campos de olivos centenarios, nos dirigimos a un par de lagares, uno de ellos con diferentes desniveles y en el otro extremo del mismo roquedo otro más sencillo.

Seguidamente, fuimos andando hasta el canal donde pudimos observar la gran diferencia paisajística entre el secano y el regadío. A pesar del calor, continuamos andando por la banqueta del canal y nos desviamos para visitar el aljibe Llong, un ejemplo de los muchos aljibes que hay en la zona cuya función era la recogida del agua de la lluvia aprovechando la roca arenisca.

Para finalizar, nos encontramos con dos aljibes más de camino en última parada de la excursión en la zona de la Costa. Llegamos a un antiguo lagar con anclaje para prensa de palanca y enfrente un posible altar rupestre con cuatro hornacinas bajo la agradable sombra de unas encinas.

Para completar el día tuvimos el placer de poder realizar un Taller Geológico de la mano del geólogo Josep Maria Mata Perelló al cual asistieron unos quince jóvenes de Albelda. Fue didáctico y muy interesante.

Una experiencia que nos descubrió el patrimonio que tenemos en nuestro entorno del que hasta hoy poco sabíamos, y nos parece una muy buena iniciativa.

Ana Lloret Chicot, Neus Gascón Lloret y Maribel Monturiol Moreno


Entre els plecs d’Albelda

Els geòlegs i el grup de simpatitzants trescava a pas lleuger pels vorals d’una carretera secundària amb revolts i pistes rurals que hi desembocaven. Això explica que els badocs perdéssim fàcilment el gruix de la colla. Quan els tres que vam quedar encantats reaccionarem, no vam saber trobar cap rastre del grup. Vam provar de trucar al coordinador dels geòlegs, només disposàvem del seu número de mòbil, però no va respondre. I es que precisament l’esmentat coordinador estava atrafegat fent les explicacions pertinents.

El sol d’agost era cada vegada més punyent en un paisatge de comes reconvertides en bancals; de tossals aïllats; d’oliveres i arnals; de senderons camuflats; de cabanes de volta. Aquell matí de dissabte, a la carretera comarcal, no hi havia gaire trànsit. Per tant, convenia aturar el primer vehicle amb el qual ensopeguéssim. Gràcies a uns apunts de la convocatòria, coneixíem el nom de l’indret on la colla s’adreçava: la font de les gorgues. Però l’intent inicial va ser fallit: el conductor no va voler parar, malgrat indicar-nos amb un gest que anava a una horta del contorn. El tot terreny que va atansar-se immediatament després no només es va aturar de seguida, sinó que va interessar-se pel que ens passava. L’home mostrava ganes de ser útil. El senyor del tot terreny es va oferir a investigar pels rodals, havent observant la còpia de l’itinerari que li vam mostrar. Ens va dir que no ens moguéssim d’on érem. I, tal dit tal fet, al cap de pocs minuts, tornava havent localitzat al grup en el primer trencant endins. Uf! A més, va venir a cercar-nos acompanyat amb un dels automòbils dels organitzadors. De sentir-nos extraviats i empolsegats, allà on Crist va perdre l’espardenya, ens vam retrobar-nos amb els geòlegs i els congregats, que havien improvisat un descans per esmorzar. Carles Negre, algutzir de Castellonroi (La Llitera), va ser el bon jan que ens va recol·locar sobre la pista. Ha quedat pendent convidar-lo a fer un beure. La negativa del primer dels xofers va contrastar rotundament amb la disponibilitat del segon. Es va confirmar que la vida és dual. I que un dels moments més interessants, estant en un indret desconegut, és la forma de reaccionar quan no saps a on anar a raure.

L’anecdòtic parèntesi matinal va coincidir amb la meitat del recorregut que dinamitzava Amics del parc geològic i miner de la Llitera i Ribagorça en una depressió coneguda com l’Avant-País Plegat. És tracta d’una zona geològica que coincideix amb Albelda, entre d’altres viles de la Llitera. Va ser una trajecte per les gesseres i forns de ges; per pous; trulls rupestres; aljubs; sies; petroglifs… Dues famílies albeldanes van viure de les explotacions de ges fins a la dècada dels 70. La iniciativa geològica i mineralògica comptava amb el guiatge de l’associació Al-yubb d’Albelda. I és que aquest col·lectiu de veïns, durant els darrers anys del segle passat, es va engrescar en la recuperació dels aljubs i altres elements patrimonials del terme municipal. Ester Sabaté Quinquillà, una de les portaveus d’Al-yubb, diu que el repte preferent de l’associació fou netejar i condicionar els aljubs i les sies comunals, a hores d’ara en desús. A fi i efecte de posar en valor els vestigis locals, Al-yubb va promoure camps de treball amb jovent de diferents punts de la península. I, a l’hora, van traçar un circuït de 12 km. que transita entre aljubs i sies oportunament senyalitzats. El darrer tram condueix cap a una sabina mil·lenària, d’uns 2.500 anys. Es tracta d’un arbust que va esdevenir arbre, però que, amb el pas del temps, els llampecs i les ventades dels xàfecs l’han malmès.

La ruta circular dels aljubs i sies, el camí natural del Sifó i el GR-23 (senders de gran recorregut) parteixen del Centre d’Interpretació de l’Aigua, que és part integrant de l’Espai Cultural L’Abadia d’Albelda. No oblidem, que abans de la creació del canal d’Aragó i Catalunya, l’aigua va ser un bé escàs en aquests topants. En el decurs del GR, que travessa Albelda, hi ha la font de les Piles, que és un aflorament d’aigua de la capa freàtica. Fenòmens d’aquesta mena són els que prioritzen, entre d’altres aspectes, els Amics del parc geològic i miner de la Llitera i Ribagorça. I és que de cara entendre la comarca, al llarg dels segles, es fa necessària la coneixença de punts de captació i conducció d’aigües, antigues basses, mines d’aigua,  surgències… Al cap i a la fi, el regadiu va transformar l’entorn natural d’aquestes contrades de la Franja de Ponent històricament paupèrrimes.

Sabaté, que exerceix de tècnica municipal de cultura, destaca que rondant per l’Albelda rústica és agradable contemplar els colors tenyits per l’aigua de pluja, que ha quedat estancada en els receptacles d’herència àrab excavats en la roca. Així com el paisatge estepari de la Serra de les Gesses i els camps que discorren al sud «amb ges, gres o argila davall dels peus.»

No s’hauria d’anomenar Aigua el globus terraqüi? He sentit comentar que dir-li Terra al planeta no és del tot encertat, tenint en compte que el 70% de la superfície terrestre és coberta d’aigua. No podem passar per alt que aquest líquid transparent i insípid és útil en el sòl com a hidratant. I és que l’aigua subterrània explica bona part dels processos geològics que Amics del parc geològic i miner de la Llitera i Ribagorça s’ha enderiat a difondre amb eixides estiuenques que són un goig.

Quim Gibert

Tu publicidad






Banner 3
Aquí tu publicidad
Sitio web

Otras noticias