Conferència «La joventut lliterana i el futur dels pobles», per Carmen Capdevila i Anchel Reyes, dins les XXIII Jornades Culturals de Peralta de la Sal.
Entre el 29 de març i l’1 d’abril es van celebrar les XXIII Jornades Culturals de Peralta de la Sal. Ja en porten 23 edicions, i cal felicitar els seus organitzadors (Associació Castell de la Mora) per saber mantenir una trajectòria tan llarga i sostinguda sense baixar el nivell. Les Jornades Culturals es fan cada any per Setmana Santa, i combinen actes molt diversos, des de conferències a caminades (nocturnes i diürnes), sopars i dinars, balls, sessions de cine, etc., tot en un ambient molt cooperatiu i col·lectiu. Enguany es van programar tres conferències d’altura, una sobre «Comerç just i consum responsable» (a càrrec de Juan Rico), una altra sobre «Petites històries de Peralta» (per Víctor Bayona), i una altra sobre «La joventut lliterana i el futur dels pobles» (impartida pel tàndem Carmen Capdevila i Anchel Reyes). Ací volem fer esment d’esta última, que tracta de paràmetres clau per al futur comarcal.
Hi ha futur als nostres pobles? Quin futur li espera al món rural? Resulta evident que el model de desenvolupament socioeconòmic de les últimes dècades ha comportat un fort èxode rural, que ha despoblat àmplies àrees del territori, tot concentrant la població a les capitals. A la nostra comarca és un tema que preocupa força perquè, previsiblement, la dinàmica actual portarà a la desaparició d’uns quants pobles. Què es podria fer per a revertir aquests processos?
El primer que cal fer és un bon diagnòstic d’allò que està passant. Això és precisament el que van fer els dos ponents que van parlar a Peralta de la Sal: Carmen Capdevila és una sociòloga de Binèfar que va fer un estudi sobre els motius que portaven la joventut lliterana a quedar-se a la comarca o a marxar a fora (estudi que el CELLIT publicarà en forma d’article a la revista Littera en un futur); Anchel Reyes és un sociòleg de Jaca que va fer un estudi similar al poble d’Artieda, i a més va posar en marxa un pla d’acció participatiu per a tirar endavant projectes concrets per a retenir població i portar-ne de nova.
En la seua diagnosi, Carmen Capdevila va analitzar les expectatives laborals d’una mostra de joves de la Llitera, nois i noies. Va observar que la joventut amb estudis primaris és la que té més probabilitats de quedar-se a la comarca, mentre que la que assoleix estudis secundaris o superiors ho té més difícil (o és més probable que marxi, sobretot si són dones). La ponent va dir que el moment de marxar a fora a estudiar és el punt d’inflexió que determina la relació futura de la persona amb la comarca. És el moment en què es reconfiguren les xarxes d’amistats, les relacions familiars, etc., quan es comencen a fer més evidents les diferències entre els que es queden i els que marxen.
Els ponents, tant Carmen Capdevila per al cas de la Llitera, com Anchel Reyes per a Artieda, van observar que, tot i que les possibilitats de trobar feina són un factor important en les decisions de si marxar o quedar-se, resoldre això no és suficient per a evitar l’èxode juvenil. Hi ha altres obstacles que cal considerar en paral·lel, que de vegades poden tenir més pes. Per exemple, les relacions interpersonals. L’àmbit rural es caracteritza per una intensa xarxa de relacions socials, en la que l’anonimat és gairebé impossible. Això pot ser un avantatge per a moltes coses, però entre la joventut pot ser un obstacle en alguns casos. Per un costat, s’experimenta un major control social, que es reflecteix per exemple en les dificultats per a trobar parella al mateix poble, perquè la pressió del grup d’amics ho fa difícil (en el cas dels nois), o perquè el temor al què diran esdevé un obstacle important (en el cas de les noies). Això té repercussions en les expectatives de futur de molts joves (sobretot de les dones), i és un possible motiu per a marxar a fora. De fet, s’observa que al món rural la forma predominant d’emancipació de la família és a través de la formació d’una altra unitat familiar (o d’anar a viure amb la parella). Això implica que, qui no té parella, no ho té fàcil per a marxar de casa.
A més, s’observa que encara que a la comarca hi hagi ocupació en el sector agrari i industrial, les dones tenen importants dificultats per a incorporar-s’hi, a causa d’uns rols de gènere excessivament rígids (segons els ponents, l’ocupació a la comarca pateix d’una ‘masculinitat hegemònica’). Poca gent pensa a contractar dones per a la majoria d’activitats agràries i industrials que s’ofereixen. Això suposa una desigualtat que afavoreix l’èxode femení. Les dones que es queden pateixen també d’una manca de reconeixement del seu treball, sovent considerat com alguna cosa secundària o accessòria.
Un altre factor que pareix jugar un important paper és la disponibilitat de bones comunicacions (viàries i d’Internet), ja que la joventut actual és una generació mòbil, amb expectatives de viure en un lloc i treballar en un altre. També l’accessibilitat a l’habitatge és un factor molt rellevant, perquè encara que als pobles hi ha moltes cases buides no acostuma a ser fàcil trobar-ne de lloguer, cosa que dificulta la mobilitat laboral, per exemple.
En aquest context, qualsevol intent de revertir el despoblament rural hauria de procurar que la joventut tingués interès i condicions efectives per a poder-se quedar, en particular les dones joves, que són la clau per al canvi de tendència.
Justament des d’aquesta perspectiva es va enfocar el projecte de desenvolupament local Empenta Artieda, que va presentar Anchel Reyes. L’equip promotor del projecte (una consultora anomenada Sociolochia) va dur a terme una diagnosi participativa del poble d’Artieda, mitjançant l’anàlisi d’enquestes, entrevistes, grups focals, etc.
Tal com ja havia trobat Carme Capdevila per al cas de la Llitera, els resultats van indicar que a Artieda la despoblació era liderada fonamentalment per dones joves i per joves amb alta qualificació, i es va confirmar que el masclisme i els rols tradicionals de gènere tenien una influència important en la despoblació.
Els tallers de devolució de resultats van permetre consensuar amb la població les conclusions a què s’havia arribat, així com imaginar quin podria ser el futur desitjable per al poble. Entre les persones participants van proposar fins a 38 idees per a millorar les condicions de vida i afavorir el repoblament. Totes aquestes propostes es van classificar en tres grans grups: ocupació, habitatge i socialització. Durant els raders mesos s’estan aplicant accions en tots aquests àmbits.
El programa de socialització, per exemple, s’està desenvolupant mitjançant l’organització d’activitats lúdiques i socials, com ara esportives (frontenis, zumba, gimnàstica) o culturals (cursos d’aragonès, de cuina), la creació d’un mercat d’intercanvi, el condicionament d’un espai de trobada (centre social), etc. Han creat una aplicació informàtica anomenada Artieda Informa que envia avisos periòdics sobre les activitats en marxa. Anchel Reyes va explicar que al poble ja hi havia activitats, però bàsicament es feien els caps de setmana i durant l’estiu, que és quan hi havia gent de fora. Ara han fet una programació d’hivern i entre-setmana, que permet a les persones del poble mantenir-se en contacte amb més freqüència quan més ho necessiten. El ponent va destacar que aquest tipus d’activitats són fonamentals per a integrar les persones nouvingudes, així com per afavorir vincles entre les persones autòctones, que consolidin la seua pertinença a la comunitat (genera sentit d’identitat).
El programa d’habitatge ha comportat la identificació de cases que potencialment podrien posar-se en lloguer, amb l’Ajuntament donant garanties de pagament i fent de mitjancer entre propietaris i llogaters. L’Ajuntament, a més, ha comprat un parell de cases amb l’objectiu de dedicar-les al lloguer.
Pel que fa al programa d’ocupació, de moment han creat un centre de coworking, un espai compartit per diferents persones que fan teletreball o que necessiten una oficina per a les seues activitats econòmiques. De moment, ja hi ha quatre empreses locals que l’estan ocupant. Això ha requerit la instal·lació de connexions a internet d’alta qualitat, cosa que han fet a través de la xarxa guifi.net.
La dinàmica participativa amb què s’ha gestionat el projecte ha fet emergir altres temes rellevants per a la població local. Una de les necessitats més clares és la de les ‘cures’, ja que al poble hi ha una elevada proporció de persones dependents (gent gran, infants, etc.). En aquest sentit, s’estan planificant accions per aconseguir que les persones puguin envellir al seu poble i a casa seva.
En el debat final, el públic va valorar molt positivament que la iniciativa Empenta Artieda afrontés les qüestions essencials del despoblament i procurés un abordament integral. Anchel Reyes va dir que la metodologia participativa per a validar les diagnosis socials i generar propostes de futur els ha permès conformar un ampli grup de persones, que s’han fet seu el projecte i tenen ganes d’impulsar-lo a mitjà i llarg termini. Des del públic es va dir que aquestes iniciatives sempre necessiten algú que empeny el carro, i es va posar en relleu la importància de la figura del dinamitzador local, algú que siga capaç d’involucrar la població i mantenir el projecte en marxa. En definitiva, va ser una xerrada de gran interès i en la que es van tocar temes clau per al futur de qualsevol comarca rural, amb molt de realisme i un bon punt d’optimisme (cosa que no és tan habitual quan es parla d’aquest tema!). Una rellevant proposta de les XXIII Jornades Culturals de Peralta de la Sal, organitzades per la modèlica Associació Castell de la Mora.
