El congost de Siscar, un paradis a la porta de casa

Share on facebook
Share on twitter
Share on email

Teresa S. Cros es mestra d’educació infantil

Dissabte 14 d’agost, onada de calor. Ens trobem a Tolba a ¾ de 9 del mati preparats per conèixer el barranc . Molts hi entrarem per primera vegada, ens atreu i alhora ens fa respecte.

L’alcalde del lloc, Isidro Franco, ens dona la benvinguda i ens desitja que tot vagi bé. L’eixida programada son 6 kilòmetres d’anada i tornada per Tolba i 1’4 kms per Ciscar. Estava previst fer-la en 4 hores però no ho vam aconseguir, va caldre força més temps.

Es van fer diferents parades que aprofitaven els professors Josep Maria Mata-Perelló i Jorge Franco per fer-nos explicacions d’aspectes geològics dels voltants. Tots dos s’esforcen perquè ens resultin entenedores mentre ens transmeten la seva passió pel paisatge.

La primera parada des del Tossal de San Vicens tenim una visió complerta i en alçada del “diapiro” de Tolba.

A la segona parada ens fixem en les roques calcàries i “dolomies” fètides. A la tercera parada vam parar atenció a materials molt vistosos, els de Keuper, argiles de colors i “ges” blancs. A la quarta parada les ruïnes d’un antic molí que aprofitava la força motriu del riu.

La quinta parada es l’entrada al congost on agraïm que la fresca ens envolti i baixi uns quants graus la temperatura. L’aigua del riu Queixigar ha excavat un magnífic congost, molt estret de més d’ 1,5km de longitud i amb un desnivell de 50 metres.

Ja al migdia amb un sol radiant desfem el camí fins l’entrada de Tolba, ens dirigim en cotxe fins a Ciscar, allà ens col·loquem en uns pocs cotxes que ens portaran a la sortida del Congost. El trajecte és breu i una mica accidentat, doncs circulem amb els cotxes un tros pel llit del riu, ple de còdols que dificulten el pas de les rodes dels turismes, poc apropiats. Ara hi entrarem des del sud i molt impacients per a remullar-nos. Ara el canvi de temperatura és nota més que al primer tram de Tolba, és sobtat, ja no fa gens de calor . El riu porta poca aigua però ben freda.

El modelat de les roques es d’una gran bellesa, impressionant, i estar allà dins ens imposa. Seran uns pocs valents i valentes qui faran l’últim tram, nedant a trossos i pujant salts d’aigua.

Desfarem el camí i sortim fora on l’aire tant calent ens fa tornar a la realitat.

Agraïm als organitzadors de l’eixida, al professor Mata- Perelló i al jove geòleg Jorge les seves explicacions. Tots dos desprenen passió .

També a tots els participants perquè ho vam fer possible entre tots, l’actitud d’ajuda i col·laboració sempre va estar present.

Per acabar ben mullats, un dia intens, un dia d’estiu de molta calor que ens va apropar a la natura…

Tu publicidad






Banner 3
Aquí tu publicidad
Sitio web

Otras noticias