A la segona meitat del segle xix, les inquietuds progressistes d’una bona part de la població d’Alcampell van fer que la vila adoptés els corrents lliurepensadors liberals. Un pilar clau per a aquests liberals —els denominats gabarrons, nom derivat del pedagog anticlerical Bartomeu Gabarró, un dels referents de l’esmentat corrent— fou el tema de l’ensenyament. Ja el 1891, el grup de lliurepensadors d’Alcampell va contractar els serveis del mestre liberal Antiguo Brullet, que va exercir la docència fins al 1895 tot duent a terme una gran tasca formativa entre la joventut local.

La Societat Obrera, la primera associació d’Alcampell de què es té constància, també disposava de la seva pròpia escola, en contraposició amb l’escola de l’Estat, i el 1909 va contractar el mestre racionalista Manuel Núñez Zaborras, amic personal del fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. El 1909 assistien a l’escola 46 alumnes, i el mestre Núñez hi va exercir el magisteri fins a la seva tràgica mort, el 1919.

El 2 de setembre de 1918 va veure la llum el Sindicat Agrícola d’Alcampell, a l’empara de la Llei d’associacions de 30 de juny de 1886 i de la Llei de sindicats agraris de 28 de gener de 1906, que principalment va aplegar grans i mitjans propietaris. El seu primer president fou Antonio Pena Cagigós. Va ser un sindicat clarament conservador i de caràcter catòlic, tal com indicava el seu lema: “Unos por otros y Dios por todos”.

El local social, amb sala de ball i bar amb maquinària per a la fabricació de sifons i gasoses, es va instal·lar a l’antiga casa de la família Xantomàs, un edifici de planta baixa i dos pisos ubicat al carrer Major, mentre que els plànols dels edificis agrícoles (molí d’oli i forn de pa) es van encarregar al jove arquitecte lleidatà Joan Bergós i Massó i es van construir entre els anys 1920 i 1921.

La finalitat del Sindicat, segons constava en els seus estatuts, era la protecció dels socis jornalers per part dels propietaris associats, els quals els proporcionaven feina, ja fos a les seves hisendes o buscant-los una ocupació en obres públiques o privades. El Sindicat s’encarregava, entre altres coses, de la compra d’adobs, plantes i llavors; de la venda dels productes conreats o elaborats a les seves instal·lacions, i de l’adquisició de maquinària i eines agrícoles, així com de les publicacions per fomentar els coneixements agraris, sense descuidar la instrucció dels seus afiliats. Els estatuts també establien la creació d’institucions de previsió, cooperació, mutualitat, assegurances i auxilis aplicats a l’agricultura i la ramaderia.

D’acord amb la finalitat social dels estatuts, es va acordar amb el prestigiós Liceu Escolar de Lleida la creació d’una sucursal emparada pel Sindicat, que es va inaugurar el 5 de novembre de 1919 i que va deure durar fins al 1926. El primer mestre fou Ramón Serrano. Anys més tard, el 1931, es va contractar el mestre Gimeno, però l’1 de gener de 1932 va ocupar el càrrec el mestre d’Alcampell Víctor Blanco Noguero, assessorat en la metodologia de l’Escola Moderna pel seu amic personal Joan Puig Elias. Tots ells van dur a terme una gran tasca pedagògica molt recordada a la població.

D’altra banda, el 1929 es va constituir la Societat de Socors Mutus del Sindicat per a l’auxili personal i pecuniari dels socis en cas de malalties i desgràcies. I el 1933 es va crear la Caixa Rural del Sindicat amb l’objectiu d’estimular l’estalvi, facilitar l’adquisició dels elements necessaris per a les activitats agrícoles i proporcionar crèdits als socis que els necessitessin. El Sindicat també va comptar amb un servei mèdic propi sota la titularitat d’Antonio Pujol Borrás.

El Sindicat no va ser aliè a l’evolució dels esdeveniments polítics del país, tal com indica la supressió del seu lema, de clar significat catòlic que inicialment figurava en el segell de l’entitat. Posteriorment, el mestre Víctor Blanco va ser empresonat arran dels fets revolucionaris locals de desembre de 1933. Durant la guerra, el Sindicat es va adscriure al “Sindicato de Trabajadores Campesinos” UGT, en contraposició amb el corrent anarquista predominant durant els seus primers mesos. Dels 12 socis fundadors el 1918 i els 35 amb què comptava el 1923 es va passar a 208 socis el 1931. El novembre de 1936, els afiliats a la sindical UGT eren 123.

Amb l’ocupació d’Alcampell el 3 d’abril de 1938 per les tropes franquistes de la 62a Divisió, comandada pel coronel Antonio Sagardía, el Sindicat fou clausurat i se’n van decomissar tots els béns.

Dos anys més tard, el 1940, es va constituir la primera Junta Administradora del molí d’oli i l’any 1943 la Cooperativa Agrícola d’Alcampell o “Cooperativa Alcampelense”, en el marc de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders, que el 1969 va construir els magatzems de gra a l’entrada de la població, amb l’auxili econòmic d’un crèdit per import de cinc milions de pessetes. La Germandat va tenir una Secció de Crèdit Agrícola de la qual s’han conservat les actes des de la seva creació, el desembre de 1950, fins al 1965. També es va crear, en l’àmbit de la Germandat, la Comissió Local de la Mutualitat Nacional de Previsió Agrària, segons consta a les actes compreses entre el mes de març de 1962 i la dècada dels vuitanta.

Amb l’arribada de la democràcia, el 1977 un grup de joves de la localitat va constituir el nou Sindicat Agrícola d’Alcampell. Tot i que se’n van aprovar els estatuts, amb el pas del temps els seus integrants van optar per unir-se a la Cooperativa.

Amb la supressió de les Germandats Sindicals el 1976, es va transferir la propietat de les seves instal·lacions a la Cambra Agrària Local el 1982 i aquesta, al seu torn, a la Cooperativa el vuit d’agost del mateix any. De fet, la Cooperativa ja tenia les instal·lacions en usdefruit, tal com consta en el document de transmissió, “en les condicions que el cas requerís en benefici de tots els veïns de la població”.

El 1986, la Junta va concedir autorització per a la inscripció de la nova cooperativa al Registre d’Estatuts Socials i la inscripció de l’escriptura pública al Registre General de Cooperatives, amb el nou nom de Societat Cooperativa Agrícola d’Alcampell, i en data 27 de març de 1992, sota la presidència de José Felis Felis, se’n van redactar els estatuts, que donaven continuïtat legal a l’herència rebuda de l’antic Sindicat.

Tanmateix, els graners van ser transferits a l’Ajuntament local el 1997, sota el mandat de l’alcalde Antonio Solano Baldellou, “amb l’obligació de cedir el seu ús i gestió a la Sociedad Cooperativa de Alcampell per a béns i serveis d’interès agrari local d’Alcampell i permetent el seu ús a tots els veïns”.

El 1994, la Cooperativa es va adherir a l’Agrupació de Productors d’ACTEL, fet que va dur implícita la modificació dels seus estatuts per adaptar-los a les necessitats de la seva incorporació a aquesta empresa cooperativa, que actualment compta amb 112 cooperatives associades. El 1997 la Cooperativa es va incorporar a la Federació Aragonesa de Cooperatives Agràries (FACA), actualment Cooperatives Agroalimentàries d’Aragó.

El 1998 es va escometre l’arranjament de les cobertes de l’antic edifici i l’adaptació de les actuals oficines i de la botiga. El 2002 es va construir la sala de maquinària i la zona de recepció d’olives, i es va ampliar la sala de dipòsits. Les instal·lacions, tal com les veiem avui, les va inaugurar el president del govern de la Diputació General d’Aragó, Marcelino Iglesias Ricou, el 9 de maig de 2003, acompanyat d’autoritats autonòmiques, provincials, comarcals i locals. Cal remarcar que la construcció del molí es va fer amb l’assessorament de l’IRTA d’Amposta i amb la instal·lació d’una maquinària de tres fases.

Els graners de la Germandat cedits a l’Ajuntament local van ser remodelats el 2008 amb l’arranjament total de la coberta, la substitució de les portes, la retolació exterior i el condicionament de la zona de motors i arrossegament de gra.

Avui dia, la Cooperativa compta amb 135 associats de la població i la comarca —43 d’ells amb aportació de capital propi—, als quals ofereix també serveis com l’adquisició de matèries primeres, mitjans de producció, productes, béns i serveis necessaris per als fins propis de les seves explotacions agràries. El producte estrella que comercialitza és l’oli verge extra UNIC OLI, que s’obté del premsat completament natural d’olives de la varietat Verdiella, les quals proporcionen un oli de categoria superior amb un exquisit sabor afruitat de matisos subtils, un producte estrella entre les produccions lliteranes.

La Cooperativa, continuadora de la tasca iniciada pel Sindicat, compleix cent anys al servei de la població i de l’agricultura, cent anys de solidaritat i treball en comú pel progrés econòmic i social de la població d’Alcampell i del seu territori.


0
0
0
s2smodern

Con voz propia

Fevibo 2018