Ramón Sarrate, propietario de Chelats Sarrate, fue el pregonero de las fiestas de Alcampell 2018.

Comenzó su pregón en tono irónico diciendo que el no quería ser pregonero, pero que lo habían obligado y que si lo hubiera sabido, no hubiera montado la fábrica en Alcampell.

Serrate, que no llevaba el discurso preparado, solo unas “chuletas” que le servían de guión, comenzó haciendo un repaso de su infancia en Alcampell recordando la antigua figura del pregonero rural. Borens y Florencio del Forner −que también era el alguacil− anticipaban el pregón con un estruendoso toque de corneta por todas las calles de la localidad.

«Jo la primera vegada que vaig veure a Borens va ser tocant aquella trompeta, que pensava que era una trompeta vikinga, anunciant sardineta, no sé si era a cas de Gerónimo o a cas de Manoleta.

«De Florèncio tinc una anècdota que és just aquí, devall d’esto balcó. En aquelles escaleretes de la vora l’iglèsia, jugant amb los chicarrons i la bicicleta. Com ell era l’alguacil, no sé què va passar, vam deixar allí la bicicleta i a jo, va vindre i em va fotre una galtada de mucho cuidado, que encara em fan llanternetes los ulls.»

Con cariño recordó su incorporación al mundo laboral trabajando en el Bar Isa, propiedad de Isabel Casasnovas Carrera situado antiguamente donde ahora está el pub. Cobraba 25 pesetas el fin de semana, cantidad astronómica en aquellos momentos, por servir cafés detrás de una barra hecha con tablones de albañil.

«Isabel me pagave 25 pessetes, ere una pasta, però me la gastava, eh, me la podia arribar a gastar.»

En la segunda parte del discurso, comenzaron las sutiles críticas al ayuntamiento por el orden de colocación del nombre de las calles en los diferentes idiomas que se habla en La Litera y su falta de rigor y por extensión de la política lingüística en la Comarca.

«Vui dir que l’ajuntament d’esta vila ha fet una inversió important, perquè s’ha esmerat esta vegada, i ha ficat un traductor que és simultani, és automàtic, que és de català a chapurreat, i això és perquè hi ha molta gent que parle chapurreat i no entenen bé el català. Com que la traducció és automàtica, ja se’n donareu cuenta de repent que ho entendreu tot, o sigui, no hi ha cap problema. La història està en que jo ara estic parlant català, i la idea és seguir parlant català, claro. És el meu idioma pare, també el meu idioma mare. Se veu que estàven allí los dos, em van fer a jo i al mateix temps li’s va donar per parlar-me en català i ixa mania se m’ha apegat; ara no sé més que parlar català. També domino algo el castellà, pero m’eixís un acento raro, una mica extrany; i bueno, astí ho deixem pa que veigueu que después, si al final hi ha algun problema, si veigueu que la traducció no està ben feita del català al castellà, ai!, del català al chapurreat, només cal que ho digueu, que això ho arreglarem des de aquí, tenim uns instruments especials per arreglau.

«Això es ficarà a tota la comarca de la Llitera i ho aplicaran tots el llocs de parla catalana, perquè no sé si sabeu que ara parlem en tres idiomes. L’aragonès a Alins, i una sèrie de llocs que parlem català, i uns altres que parlen en castellà.

«Los que parlen català los ficarem en castellà lo primer, català lo segundo, per tindre una deferència als castellans, perquè és molt important això. Los de Alins, que són de parla aragonesa, ficarem lo castellà, lo català, i l’aragonès lo rader, no vaigi a ser que algú es vaigi a molestar; i això és lo que queda bé de cara a la gent de Binéfar i Esplús que parlen castellà. La idea és ficar-ho primer en català, segundo en castellà, perque allí ténen molta preocupació per el català de la Llitera, i la plaça de la Llitera no serà de la Llitera sinó de Llitera; i la plaça de san Quílez serà com s’ha de dir.

«Allavontes lo que és Vencilló i Tamarit, que tenen una mica de problema que si parlen en castellà o en català, astí ho farem, a la mitat del lloc lo ficarem en castellà primer, i l’altra mitat en català primer; així quedarà solucionat.»

En alusión socarrona al arreglo de los caminos vecinales, comentó que antes se pregonaba “ a vecinal” para solicitar la ayuda de los campesinos en la limpieza de los mismos y como se realiza ahora esta tarea.

«Ara los camins estan pràcticament arreglats, lo que jo tinc que demanar é: feu lo favor de acabar de llaurar-los del tot i així no hi haurà cap problema de esbarrancar-se ni de girar les herbes de les grades; així, com que estará tot llaurat no hi haurà cap problema de res. Seria una cosa bastant interesessant, les bogues a poder ser que es queden una mica cap al vecí, no vagi a ser que el vecí es queixe, molt interessant. I después quan es va començar aquí a cosechar hi va haure un pregó que la gent que porte motoserres a les cosechadores, per si molesta un oliver o algo, que faci el favor de tallar-lo, així no es queixarà ningú.»

Finalmente mencionó en tono jocoso las desavenencias con el ayuntamiento respecto al polígono industrial de Alcampell y la ubicación de su empresa Chelats Sarrate en el mismo

«Com tothom sabeu, lo primer va ser el polígon i después va ser Chelats Sarrate. Si no arriba a ser pel polígon, Chelats Sarrate no estaria ací. Allavontes lo que és el polígon, ja sabeu que el poligon lo van fer pa jo, i això és molt important, però m’ha dit ara l’Alcalde que d’ací un parell de mesos estarà acabat i ja em podrà fer un bon embolicat i en un bon paquet i ja me’l pot passar tot directament sense pagar un duro. Acollonant lo tema!»

Acabó su alocución diciendo que el suyo era el primer no pregón en la historia de Alcampell y acabó con estas palabras:

«Un altra cosa que volia dir: m’he enterat que tenir un orgasmo equival a fer set kilòmetres corguent. O sigui, anar a Tamarit i tornar a pujar equival al mateix que tenir un orgasmo. Jo crec que la cosa no té color.

«Espero que demà esteu tots una mica més prims i que no sigui precisament per córrer.»

Aquí os dejamos el audio del pregón completo.


0
0
0
s2smodern

Con voz propia

Fevibo 2018