Recorregut per les 5 mines de manganès de la Llitera alta i la Baixa Ribagorça

Els amics del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera-Ribagorça van organitzar el passat 8 d’agost una interessant excursió divulgativa per les quatre mines de manganès que hi ha al nostre territori

Share on facebook
Share on twitter
Share on email

Els amics del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera-Ribagorça van organitzar el passat 8 d’agost una interessant excursió divulgativa per les quatre mines de manganès que hi ha al nostre territori

La cita va ser el dissabte a les 9h a l’entrada de Natjà, nucli urbà que forma part del municipi de Baells, probablement el que està situat a més altura de tota la Llitera. Una quinzena de persones van respondre a la crida feta pels organitzadors, a través de la llista de correu de les persones interessades en conèixer l’evolució del futur Parc Geològic i Miner.

L’objectiu era visitar les cinc mines de manganès identificades a la zona de la Llitera alta i la baixa Ribagorça, per tal de conèixer les seues circumstàncies, veure la idoneïtat dels seus accessos i les possibilitats de dissenyar una ruta que permeti visitar-les en un futur.

L’excursió va ser coordinada per Sebastià Agudo, membre del comitè promotor del futur Parc Geològic i Miner, i va comptar amb la presència del professor Josep Maria Mata (UPC), que durant tota l’excursió es va prodigar en explicacions sobre les peculiaritats geològiques del territori i sobre les diferents formes que adopta el manganès a la zona. Va ser una excursió molt pedagògica que demostra que no hi ha millor manera d’aprendre que sobre el terreny.

El manganès present a la zona és un mineral que va ser explotat durant la primera meitat del segle XX, sobretot durant el temps de les dues guerres mundials. Els guies de l’excursió van explicar que en els temps de guerra el seu ús principal era per a la fabricació d’acer, mentre que en temps de pau s’utilitza per a pigments de pintures i també té aplicacions en alguns processos industrials, com l’electròlisi.

Les mines visitades van ser les de Natjà, on se n’ha identificat dues; la de Estopanyà, que era la més gran i industrialitzada, i que va estar en actiu durant unes quantes dècades; la de Purroi de la Solana, que es va fer a cel obert i té un cert aspecte de trinxera; i, finalment, la de Gavassa, que era la que estava més envoltada d’esbarzers i va requerir feina per arribar-hi. Totes elles van estar en actiu durant la primera meitat del segle XX i, a excepció de la d’Estopanyà, van ser explotades manualment, sense gran maquinària. El moment de mes rendiment de la mateixa, va ser per la Segona Gerra Mundial, sent el propietari l’Estat i sent gestionada pel exercit a traves del “Consejo Regulador de Minerales de Interés Militar” (COMEIM), pràcticament la totalitat del manganés es vengués a Alemanya per la producció d’acer necessari per a la industria armamentista nazi.

L’excursió va acabar cap a les 14h a Peralta de la Sal, on lo propietaris de l’històric bar ‘Centenario’, malauradament tancat pel Covid-19, va obrir-lo una estona per a fer un refrigeri. D’aquesta manera, va ser possible allargar els debats i reflexions durant una estona més. I a l’ombra!
Cal estar atents a l’evolució de la iniciativa del Parc Geològic i Miner Llitera-Ribagorça, que ja compta amb el suport de molts ajuntaments de la zona, i amb un col·lectiu de gent molt engrescada i amb ganes de tirar-ho endavant. Serà, sens dubte, un bon revulsiu per a dinamitzar el territori i contribuir a conèixer-lo amb més profunditat.

Tu publicidad






Banner 3
Aquí tu publicidad
Sitio web

Otras noticias

Hachazo a la UNED

Las cacicadas como antaño se siguen produciendo y esto es la muestra más evidente de que nada o muy poco ha cambiado. Ya lo denunciara